Moià d'abans: de juny 2015

dimecres, 10 de juny del 2015

Singer

La SINGER de l'àvia, va ser un regal que li varen fer el dia del seu casament. Avui està tapada amb una funda feta de tela de matalàs, en un racó de l'habitació al costat de la finestra. Imatge i records de tota una vida, entranyable màquina, que ha servit durant quatre generacions.
És molt bonica i de formes agradables, està en molt bon estat, tant, que sembla nova, amb l'aspecte d'acabada d'estrenar. Va ser un objecte molt cobejat durant moltes dècades, va ser l'única màquina que teníem a casa, i encara funciona ocasionalment. Al calaixet del costat s'hi guarda encara l'oli i el setrill per untar-la, els tornavisos, una corretja de cuir, rodets de fil, botons, agulles i petites peces de recanvi. El número de sèrie F 7141 troquelat al costat dret, al peu de la columna, m'indica que va ser fabricada a Clydebank, Escòcia, l'any 1910, un llarg i feixuc viatge de molts kilòmetres fins a arribar a Moià amb els mitjans de transport de què es disposaven en aquella època, m'envaeix la curiositat i busco referències, més dades, i la història de la marca. Ara us ho explico.

Així doncs, la Singer Corporation és una empresa fabricant de màquines de cosir nord-americana, fundada com a IM Singer & Co el 1851, per Isaac Merrit Singer juntamnet amb l'advocat novaiorquès Edward S. Clark. Principalment coneguda per les seves màquines de cosir, va ser rebatejada com Singer Manufacturing Company el 1865, i després com T'he Singer Company el 1963. Originalment, tota la seva producció es realitzava en les seves instal·lacions a la ciutat de Nova York, tot i que anys més tard la seu principal de Singer es va situar a Elizabeth, Nova Jersey, també als Estats Units. Amb el temps, la importància de la marca va tendir cap a la fàbrica de la mateixa companyia a Clydebank, Escòcia, Gran Bretanya; aquesta va ser la fàbrica més gran del món als inicis del segle XX, dedicada a màquines de cosir i donant feina a més de 14.000 persones.
Quan parlem de màquines de cosir hem de reconèixer que Singer és una llegenda i un referent important en el món de la costura i la confecció: Tot i que en principi les màquines Singer varen ser una idea domèstica, no van trigar a transformar la societat quan es va viure la revolució industrial el segle passat.

Concretament, la SInger va canviar el model de producció de peces de roba, d'un model artesanal a un de semiindustrial. Això va ser possible amb la invenció de la primera màquina de cosir, realitzada per Elías Howe i patentada el 1846. Isaac Merritt Singer hi va introduir millores, i va mirar de patentar-les el 1851, però va perdre la batalla legal davant E. Howe. Batalles legals a part, el model de Singer va ser el que finalment va triomfar, amb la introducció d'un mecanisme accionat amb els peus per moure el conjunt de la maquinària i el teixit, ja que anteriorment, tota la costura es realitzava forçosament a mà i la roba es realitzava peça a peça.
Els principis bàsics del funcionament de la màquina de cosir van quedar establerts a partir de 1860 i van patir poques modificacions a partir d'aquest moment.
A banda i banda de l'Atlàntic la màquina de cosir va entrar amb força a les fàbriques i a les cases, causant una autèntica revolució en l'àmbit productiu, econòmic i social.

L'arribada de Singer al camp de la fabricació industrial de màquines de cosir va ser l'inici de l'expansió i popularització de l'invent, ja que la companyia, IM Singer & Co, va introduir la fabricació en sèrie, la renovació permanent de models i l'adaptació d'aquests a tot tipus de treballs i a uns preus assequibles.
Un cop expirada la patent, l'any 1877, van sorgir-li molts competidors a la Singer, tot i continuar sent la màquina més venuda.
Les màquines de cosir Singer van ser un dels primers avenços per facilitar una tasca domèstica, que com tantes d'altres, tradicionalment era assignada a la dona. Ara es tenia la possibilitat de poder realitzar moltes peces de la llar sense necessitar a ningú més.
La màquina, té només com a objecte la funció, pel que sembla insignificant, d'unir una peça de tela a una altra, però la seva influència, atenent la necessitat bàsica d'anar vestit, ha estat tan profunda, que es podria considerar com la invenció més important de totes les èpoques.

La velocitat de la màquina de cosir, que l'any 1900 arribava a diversos milers de puntades per minut, va fer necessari accelerar el tall de patrons i altres processos, preparant així el camí per al ràpid creixement de la indústria de la roba confeccionada, sent la Gran Bretanya primer i després els EUA els centres mundials de la indústria i desenvolupament de la confecció.
Es va desenvolupar paral·lelament a la màquina de cosir i amb gran força, la indústria tèxtil, que va permetre progressivament també -per necessitat de mà d'obra- l'accés de la dona al món laboral.
En l'àmbit domèstic, la Singer va ser per moltes llars una segona font d'ingressos, a més de ser utilitzada per a la confecció del vestuari familiar.
Eren temps en què a les nenes, des de petites, se les ensenyava a cosir.
Va permetre també l'aparició de les botigues de venda al detall i de la moda “prêt a porter".

Avui dia, Singer continua sent un referent mundial, que des del segle passat ha anat evolucionant fins a les màquines actuals, totalment informatitzades.
Singer ha cel·lebrat els 160 anys d'existència. Actualment, la seva seu està a La Vergne, a l'estat de Tennessee, prop de Nashville, als Estats Units.

Joan Carrera i Vilardell Febrer 2012

Bibliografia.

-Singer story http://www.mysingerstory.com/
-Singer machines history. http://www.ehow.com/about_5454481_history-singer-sewing-machines.html
-Breve historia de la maquina de coser maquinas-de-coser.es/
-Historias de Grandes Exitos - Como se hicieron Millonarios Historia de Singer: www.historiasdegrandesexitos.com/
-La máquina de coser, Egoibarra.com: http://egoibarra.com/eibar-1/oficios-tradicionales/la-maquina-de-coser
-Máquinas de coser Singer: singersewingshop.com
-Maquinas de coser Singer : www.matri.eu/singer-Máquinas-de-Coser
- Museu de la Tècnica de l'Empordà. Figueres.
-Singer 160th Anniversary. www.mysingerstory.com/
Singer Pfaff: www.singer.com.es/

Imatges.

Fotografia màquina: Joan Carrera Vilardell
Fotografia màquina: http://en.wikipedia.org/wiki/Singer_Corporation

Testimoni oral.

Dolors Vilardell Matarrodona, natural de Moià.

Poues de glaç

Article publicat a la revista La Tosca Moià Octubre- Novembre 1018

La majoria de poues de glaç del nostre país, estan situades a la vora dels corrents d'aigua de les rieres i en indrets obacs, als fons de les valls, ja que el glaç que s'empouava, era el que s'obtenia de la congel·lació de l'aigua estancada a les basses, construïdes al mateix costat de les poues.

Entre d'altres, al Moianès i a la Serralada Pre-litoral (Montseny, Serra de l'Obac.....) eren bons llocs, i s'hi conserven actualment un bon nombre de poues. Aquestes poues tenen forma cilíndrica, fetes amb parets de pedra seca i estan cobertes amb cúpula semiesfèrica del mateix material, solen tenir una o més obertures petites, una porta per on entraven els que hi treballaven i per on es posaven i es treien els blocs de glaç. La profunditat d'aquestes poues oscil·la entre nou i onze metres, i entre sis i nou metres de diàmetre interior.
No hi ha data exacta sobre els inicis de l'extracció de neu i gel amb interessos comercials a Catalunya, però sembla que tingué lloc durant el segle XVI. El seu màxim desenvolupament però, no tingué lloc fins als segles XVII i XVIII.
La conservació del glaç i la neu destinada al consum humà va ser una de les activitats més tradicionals i alhora singulars que es portaren a terme al Moianès i al Montseny.
Es començava a treballar al mig del' hivern amb les primeres glaçades . Els homes acostaven els blocs de glaç que s'obteniencongelant aigua a les basses i es baixaven amb corrioles fins al fons dels pous, on es col·locaven acuradament, omplint els buits que quedaven amb una capa intermitja de boll o de palla. Anaven fent capes fins a omplir la poua de blocs fins a dalt. Un cop plenes, les poues es tapaven amb branques d'arbres, fullaraca i pedres, per aillar-les de l'exterior i conservar-ne el fred.
Aquesta activitat proporcionava uns ingressos suplementaris a la gent de la zona, justament en èpoques de l'any en què hi havia poca feina al camp. A més, era una feina que requeria nombrosa mà d'obra i era una activitat molt dura pel fred i pels llargs desplaçaments que comportava -les poues no eren al poble-, Hi havia feina a netejar les basses i els pous abans de les primeres glaçades, com també amb l'activitat que es generava al omplir de glaç les poues.
Les poues s'obrien a l'estiu, els primers dies de juliol, aleshores també es necessitava un gran nombre d'homes per fer de carregadors, traginers, carreters, etc. per fer arribar els blocs de glaç fins al seu punt de venda.
El transport es feia sempre de nit aprofitant les hores de fresca i es portava a terme mitjançant llargues caravanes de carros i de mules i matxos que portaven les sàrries ben carregades. Els blocs, al seu torn, anaven ben embolcallats amb sacs i mantes.
En aquesta activitat, la rapidesa era molt important per minimitzar el desglaç, ja que normalment, les pèrdues del volum de gel eren d'un 20 a un 25% del total transportat.
El glaç es feia servir a l'estiu per la conservació d'aliments: el peix a les llotges, com a refrescant de begudes, per fabricar gelats... I també tenia aplicacions en el món de la salut: per combatre la febre, com a anestèsic, per les cremades i per aturar hemorràgies.

El negoci de la neu i del glaç natural va desaparèixer totalment en els primers anys del segle XX a causa dels avançaments tecnològics.
Llavors començà un progressiu abandó de les poues que portà a la desaparició del negoci en poc més de 25 anys.
Consta que a la comarca del Moianès alguna de les poues de glaç va estar activa fins a la meitat dels anys vint.
Cal veure que aquest procés de desaparició, si no s'esperava que fos tan ràpid, era previsible des d'una perspectiva històrica, ja que se sap que el coneixement tècnic per a fabricar gel artificial ja és conegut des del segle XVII, però que no es va aplicar de forma industrial fins al 1874.

Joan Carrera I Vilardell

Rentar la roba

Publicat a La Tosca Nº 742 Gener 2014

Trobem que en el domini de les diferents cultures la higiene corporal, la domèstica junt amb la de rentar la roba, va tenir un grau d'importància molt diferenciat al llarg de la història, els Romans varen practicar i portaren a terme moltes activitats relacionades amb la neteja. Durant el temps d'ocupació islàmica varen ser també establertes com una pràctica comuna, i disposaven de termes, rentadors, i banys públics. No va ser el mateix durant l'edat mitjana Europea, on realment la higiene estava molt descuidada i en alguns sectors de població gairebé inexistent. Va ser en el segle XIX, amb les descobertes realitzades per Pasteur i Koch, que es va tornar a valorar la funció higiènica que tenia l´aigua i a poc a poc es van anar instal·lant canonades, s'anaven construint fonts i safareigs públics, es cobriren les clavegueres a cel obert i s´endreçaren les cases dels pobles.

Aquestes millores arribaren també a Moià, sobretot a partir de fer-se la canalització de l'aigua dels brolladors de la Crespiera fins al poble al principi dels anys trenta.

Les dones fins aleshores utilitzaven les rieres, torrents, basses, o séquies, la rentada de la roba requeria diverses fases perquè quedés neta, el procés per portar a terme la feina era feixuc i llarg:
S´havia de portar la roba a la riera amb el cistell sobre el cap, al maluc o l'espatlla, segons el costum, algunes dones feien servir una xivira o un carretó de mà, moltes vegades anaven calçades amb socs, esclops o espardenyes, de genolls sobre una fusta al costat de l'aigua, amb el picador donant cops a la roba a sobre una pedra i aclarint-la contínuament, tot passant fred o calor i aguantant la pluja i el vent, traginant coves plens de roba mullada amb tot el pes.
Naturalment a l'hivern l'aigua estava massa freda, a vegades havien de trencar el glaç originant sempre penellons a les mans i fort mal a les 'ungles, però malgrat això es rentava la roba.
Un cop neta, es duia a casa per estendre-la i fer "la bugada" de la roba blanca, aquesta operació consistia a penjar a la vora del foc una perola amb aigua, tirant-li diversos cassons de cendra al moment de bullir. Després es col. locaven les peces rentades a dintre un cubell de fusta i amb un "colador" a la part superior. Es tirava l'aigua bullent sobre les peces rentades, deixant-ho en repòs fins a l'endemà, en què es tornava a la riera per rentar la cendra i ensabonar-la de nou. Després, s'estenien les peces al sol per blanquejar-les, sobretot un cop "aclarides" completament, gràcies a això, la roba quedava blanca i neta per portar-la a casa.
Rentar la roba, tal com es duia a terme, era un món exclusiu de les dones, complia una doble funcionalitat, com espai de neteja, i de relació social com a lloc de trobada, per fer petar la xerrada entre rumors i sorolls barrejats de cops de picador sobre la roba mullada, del frec de les grans pastilles del sabó fet a casa, del so d'un no parar i de continu circular de l'aigua. Simultaniejava l'actitud de rentar la roba amb parlar, opinar, criticar comentar...es parlava de tot.
No oblidem, que rentant les dones parlaven.es feien amigues o no, reien ploraven, s'il·lusionaven, s'entristien, era un espai femení dur però alhora agradable.
Eren temps de pobresa i misèria, les feines eren molt feixugues, anys en què la majoria dels habitants dels pobles aconseguien subsistir a base d'un reduït número d'aviram, una feixa de conreu a la muntanya, i un petit hortet, era l'economia de supervivència. Utilitzaven l'aigua de la cisterna o del pou, anaven a buscar-la per beure, amb càntirs a la font, no hi havia luxes ni es pretenien, s´aprofitava tot, no es llençava res però quan els que van viure aquells anys els recorden, sempre aconsegueixen deixar de banda la manca de tot, per, rescatar del record aquells moments feliços de rialles compartides.
Amb el temps es va construir un safareig gran al Moli Nou on hi arribava l'aigua que baixava de la resclosa de Passarell, allà les dones ja no s'avien d'agenollar,
Amb l'arribada de les primeres aigües al poble per obra d'en Josep Coma, per la necessitat que tenia ell de poder disposar d'aigua corrent per posar en funcionament la seva indústria fabril a (cal Cristo i el seu jardí) es dugué a terme la canalització de les aigües de Passarell i de la font de l'Avi, obres que es realitzaren entre els anys 1868 i 1870, a causa de la disponibilitat d'aquestes aigües, Coma va construir un gran safareig públic on hi cabien quatre o cinc dones per banda, estava situat als terrenys de cal Cristo al costat de la quadra de telers, es cuidava d'aquest safareig l´encarregat de Josep Coma, un tal Felip.
Les dones quan volien rentar la roba ho anaven a demanar al Felip i el Felip portava una llibreta i anava donant tanda.
Quan les dones havien acabat de rentar i se n'anaven, el Felip els en cobrava l'import de quinze o vint cèntims l'hora.
Quan varen tirar els safareigs d'en Com a terra, les dones rentaven la roba al mig del carrer del Salt, on hi havia un safareig particular; hi havia un pou i feien anar l'aigua del pou al safareig.
Als baixos de casa la sra. Sivina, al bell mig del carrer del Vall, també i hi havia dos safareigs, on la gent del barri i anava a rentar, eren particulars i ella pel servei solia cobrar una petita quantitat de diners.
La sra. Sivina va arribar a un acord amb l'Ajuntament i omplia els seus safareigs amb l'aigua sobrera de la font del carrer del Vall.
A canvi ella els hi va entregar el seu cotxe de quatre rodes tirat per cavalls, el qual van modificar posant-hi una plataforma plana a terra, i afegint-hi un sostre de quatre pendents amb una creu a sobre i sostingut per quatre columnes amb forma d'espiral modificació que el van transformar en cotxe fúnebre, tot-hom el coneixia com el carro dels morts, i va servir al poble durant dècades.
Anys després amb l'arribada de la canalització al poble amb l'aigua de la Crespiera es va produir una substancial millora i el fet de poder disposar d'aigua corrent a les cases, va donar peu a la construcció de dipòsits i safareigs particulars, això va comportar un canvi en la manera de fer i de costums, varen guanyar amb comoditat i estalvi de temps, però deixaren enrere una pràctica comuna, per una activitat privada, ja no és una feina comunitària de relació oberta, sinó que s'havia tornat intima de cada casa, on durant molt de temps al rentar la roba, es recordava amb certa nostàlgia el temps passats vora l'aigua amb la companyia de les altres dones.

Joan Carrera i Vilardell. Gener 2012

Bibliografia

-Jose Elias Garcia Sanchez.i Enrique Garcia Sanchez.Ediciones Universidad de Salamanca. campus.usal.es/~revistamedicinacine/.../esp/padres_microb.htm
-Jaume de Bargas i Fabregas. Bugadera / Lavandera.
http://usuarios.multimania.es/oficis/experiences23.html
-Gloria Formiga. Sabò eLagarto.http://blocs.xtec.cat/historiaoral/arxius/28
-TEJERINA. Fiesta de “Las Lavanderas” http://www.actejerina.es/lavanderas.htm
-Bloc de Arasaventos. LOS ANTIGUOS LAVADEROS PUBLICOS.
http://arasdelosolmos.wordpress.com/2011/01/26/los-antiguos-lavaderos-publicos/
-Mercedes Tatjer. EL TRABAJO DE LA MUJER EN BARCELONA EN LA PRIMERA
MITAD DEL SIGLO XX: LAVANDERAS Y PLANCHADORAS .
-http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn119-23.htm
-R.M. Canera. M.Martinez. I Vivancos. Els safareigs Pùblics de la Conca de Barberà.
Cossetánia edicions. http://www.cossetania.com/tasts/Safareigsconca.pdf
-Historia de la lavadora historia del lavado. http://www.jaja.cl/?a=6787
Carles Riera i Fonts. El Moianès. Quasi-memòries d'en Quim Viñas

Imatge.

-TEJERINA. Fiesta de “Las Lavanderas” http://www.actejerina.es/lavanderas.htm

Testimonis orals:

Dolors Viladell Matarrodona. Natural de Moià.

The Aermotor Chicago U.S.A

Publicat a La Tosca Nº 735 Febrer Març 2013

Fa vent, aixequem la mirada absorts, alertats en sentir un grinyol i també el soroll d'un traqueteig rítmic. Ens sorprèn la visió d'una gran roda metàl·lica girant damunt d'una torre a certa alçada. Al darrera, aquesta porta enganxat un panell vertical, en el qual que podem llegir amb lletres vermelles: The AERMOTOR Chicago. U.S.A.

Es tracta d´un model de molí de vent de la primera generació, que es va desenvolupar entre 1850 i 1930, conegut com el molí de vent americà (American Farm Windpump).
Aquests molins de vent van arribar a Moià, i es van instal·lar a principis de segle XX, funcionant durant dècades tot traient l´aigua dels nostres pous, a llocs com Cal Cabanya, el carrer del Vall, la Colònia Vilardell, Font del Molí de Vent, al Mas Vilarjoan, Pou de la Moretona, Caselles, etc...
Aquest tipus de màquina aprofitava la potència del vent per bombejar aigua, de la següent manera:

Un rotor -format per un rang de dotze a vint pales, o més- mou una bomba de pistó de doble efecte, la bomba era instal·lada a l'interior del pou i estava conectada al rotor a través d'una barra vertical. L'acoblament entre el rotor i la barra es realitza mitjançant un mecanisme de biela i maneta amb reducció, per mitjà d'engranatges. La utilització de la caixa reductora feia versàtil la màquina i la feia adient per treballar amb bombes d'aigua instal·lades a grans profunditats.

El desenvolupament dels molins de vent va anar d'Europa cap als Estats Units durant el segle XIX, en part, degut al moviment dels colons europeus i al desplaçament d'aquests cap a les grans planes durant els anys cinquant. La necessitat d'extreure grans quantitats d'aigua a aquestes noves colònies, per abeurar el bestiar, va propiciar avenços tecnològics en el camp de l'energia. També el desenvolupament del ferrocarril i la necessitat de disposar d'aigua per proveir les locomotores va impulsar encara més el progrés d'aquesta tecnologia.

Així, a finals de la dècada dels vuitanta va tenir lloc la producció més gran de molins de vent als Estats Units.

El primer èxit comercial el va aconseguir l'American Farm Windpump, inventat el 1854 per un mecànic de New England anomenat Daniel Halladay, que tenia un rotor en forma de flor molt semblant al que coneixem avui.
Els primers molins de vent van ser fets de fusta i l'ús del ferro i l'acer no van va començar a veure's fins l'any 1870. Es van necessitar dues dècades perquè aquests materials passéssin a dominar el mercat. A principis del segle XX la major part dels molins eren ja metàl·lics i amb substancials millores, ja que posteriorment s'hi van introduir els coixinets de boles en l'eix principal, l'autolubricació i el mecanisme de doble acció va ser tancat en una carcassa de ferro fos, que contenia nivell d'oli lubricant. Tots aquests avenços feien els molins més eficients, n'allargaven la vida i en reduien el manteniment.

El pic de producció de molins de vent als Estats Units va tenir lloc des de finals del segle XIX fins a la Primera Guerra Mundial. En finalitzar el segle XIX, només la companyia Aermotor sola, havia produit més de vuit-cents mil molins de vent.
La tecnologia del molí americà es va difondre al món durant l'última dècada del segle XIX i es produïen sota llicència -o amb dissenys similars- a Austràlia, Argentina, Àfrica del Sud, Anglaterra, França, Itàlia, Alemanya i Suècia.

Aquesta situació favorable es va mantenir fins a la dècada dels anys vint. A la dècada posterior i amb la gran depressió econòmica mundial, els motors de combustió interna i l'electrificació -després de 1945- va afectar fortament a la indústria dels molins de vent. Durant els anys cinquanta i seixanta només uns pocs fabricants romanien actius.
L'empresa AERMOTOR WINDMILL ha complert 118 anys, ara està instal·lada a Sant Angelo, a l' estat de Texas i segueixen fabricant amb molt d'èxit aquests molins.
D'altra banda, aquí a Catalunya, es va copiar el seu disseny i s'introduïren més millores, seguint les pautes del model original, es fabriquen encara avui al nostre Principat.

Joan Carrera i Vilardell. Gener 2012

Bibliografia

AERMOTOR WINDMILL
http://www.aermotorwindmill.com/Company/History.asp
HISTORY of WINDMILLS
file:///C:/Users/user/Desktop/History%20of%20Windmills.htm
Brief History of Windmills in the New World
file:///C:/Users/user/Desktop/Wind.html
WINDMILL
file:///C:/Users/user/Desktop/Windmill%20-%20Wikipedia,%20the%20free%20encyclopedia.htm
Carles Riera Fonts. El Moianés quasi-memories d´en Quim Viñas.

Imatges

AERMOTOR WINDMILL http://www.aermotorwindmill.com/Company/History.asp
Pou de la Moretona, foto Joan Carrera.

Testimonis orals.

Dolors Vilardell Matarrodona. Natural de Moià.

Fordson Tractors

Publicat a la revista La Tosca Nº 774 Moià Gener 2018

Els tractors Fordson model "F" van ser construïts entre 1917-1928, van ser els primers tractors reals dissenyats com a tals i venuts en gran quantitat als agricultors.

El model “F” Fordson va ser sens dubte el disseny més influent i comercialment important en la història del tractor, el seu impacte encara domina el disseny de tractors convencionals.

Finca El Masot. Moià. Enric Carrera Sanyè, amb el tractor Fordson model “F”.

Des del 1917 el tractor agrícola Fordson va tenir un rol molt important en el canvi de la forma en què es va dur a terme l'agricultura i altres treballs.
Els tractors van començar a reemplaçar als cavalls en el tir de l'arada. El seu ús va donar la possibilitat de disminuir substancialment la mà d'obra empleada en el treball agrícola, així com la mecanització de tasques que tradicionalment es realitzaven amb l'esforç d'animals com ases, bous o mules.

El tractor va resultar molt útil al moment de realitzar treballs de transport, remolc, treballs d'arrossegament, d'empenta, treballs estacionaris o de transmissió d'altres moviments amb la politja i la corretja per fer funcionar la màquina de batre i d'altres.
Aquests tractors Fordson no eren una perfecció de màquines, però eren molt durs pràctics i fiables, al-hora que van ser els primers a ser produïts a gran escala així com el primer tractor a l'abast dels agricultors i dels ciutadans rurals.

Henry Ford deia que els seus tractors van ser la clau per acabar amb la guerra, millorar la vida de la població, i potser al final va ser una mitja veritat això. Fordson han proporcionat suficients aliments per a la població del món i han ajudat a créixer de manera sostenible i al mateix temps hi han contribuït a millorar els nivells de vida més enllà del que ell es podria haver imaginat el 1917.
En l'anàlisi final els seus tractors, efectivament, van ajudar a alleugerir les feixugues tasques dels agricultors i a marcar una època que va canviar el món.
El primer tractor Fordson es va vendre el 8 d'octubre de 1917, i se'n van construir 552,799 unitats entre 1917 i 1928 a la fàbrica de Dearborn a l ´estat de Michigan als EUA.
En aquell moment tres quartes parts de tots els tractors als EUA eren Fordson model F.

Joan Carrera i Vilardell Gener 2012

Bibliografia

.
Fordson: Model F file:///C:/Users/user/Desktop/Fordson/Fordson%20%20Model%20F.htm
Fordson tractor http://en.wikipedia.org/wiki/Fordson_tractor
The Fordson Tractor Pages http://www.fordsontractorpages.nl/
Ford Tractors http://www.ssbtractor.com/tractors.cgi m=ford
Fordson tractor http://www.facebook.com/pages/Fordson-tractor/104073572962796
Story: Farm mechanisation http://www.teara.govt.nz/en/farm-mechanisation/4/1/2

Imatges

Finca El Masot Moià. Arxiu fotografic Nazari Alibés Rovira.
Fordson. ALMA DE HERRERO
http://almadeherrero.blogspot.com/2009/01/nuevas-fotos-del-tractor-fordson-f.html

Testimonis orals.

Enric Carrera Sanyè
Dolors Vilardell Matarrodona. Natural de Moià
Enric Oller Matarrodona Natural de Moià

Màquina de trinxar carn

Publicat a la revista LA TOSCA Nº 786 Moià Juliol-Agost 2019

A mesura que passa, inexorable, el temps i ens convertim en adults, els records que guardem de la nostra infantesa van semblant-se a les escenes soltes, però carregades de simbolisme, d'una pel·lícula: la pel·lícula de la nostra vida. I així, aquests moments passats i atrapats ara en record, semblant-se a fotografies velles que es guarden en el nostre pensament, passen a formar part de la nostàlgia, personal i també col·lectiva, quan es tracta de records lligats a les tradicions i costums d'un poble, com ara el nostre. Algunes d'aquestes vivències pertanyen a la tradició familiar dels dies de la matança del porc, als de preparar la carn dels canelons pels dies de Nadal, la pilota de l'olla, les pilotilles, els productes de l'hort farcits,..... un costum que representava molt més que el sacrifici dels animals per tal d'aprofitar-ne la carn i tots els seus derivats. Simbolitzava tota una manera de viure.
Carn que s'elaborava a les cuines de les cases fent servir la màquina de trinxar carn o màquina de picar carn que era l'estri de cuina encarregat de trinxar els trossos per desmenusar-los i convertir·los en una fina i espessa pasta.
La invenció d'aquest aparell es deu a l'enginyer alemany Karl Drais que al segle XlX va idear per primera vegada una màquina amb una funcionalitat similar.
Es tracta d'una de les eines més característiques que en el seu moment va alleugerir la feixuga tasca de trinxar a mà la carn substituint el clàssic ganivet i el tallant de mitja lluna.
Les trinxadores de carn clàssiques funcionen mitjançant l'accionament d'una maneta giratòria que mou un eix en espiral sense fi que empeny els trossos de carn que li entren per la boca superior fins a un ganivet rotatori de quatre talls que fa passar els trossos fins a una placa amb orificis per on surt la carn en petits trossos (similar al d'un colador) Se solia passar diverses vegades la carn per la trinxadora per tal d'escollir la finesa del producte final.
Donava una gran alegria arribar a casa i veure la màquina de trinxar la carn un cop neta desmuntada amb totes les seves peces aixugant·se, sobre un tovalló estès al damunt de la taula era el senyal que s'acostava un dia de festa grossa, de la que estàvem molt segurs podríem assaborir entre altres coses d'un suculent i molt bon àpat.

Joan Carrera i Vilardell Febrer 2012

Bibliografia

Màquina de trinxar carn. http://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%A0quina_de_trinxar_carn
PICADORA MANUAL Núm. 32 BOCA OVALADA http://www.comercialagricolaelberron.es/productos/picadora-manual-no-32-boca-ovalada_1582087_1.html
Farra del Porc. Moli Nou Moià. http://farradelporc.blogspot.com/

Imatge.

Màquina de trinxar carn. Wikipedia http://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%A0quina_de_trinxar_carn

Testimonis Orals.

Dolors Vilardell Matarrodona. Natural de Moià

Les últimes neveres amb barres de gel

Publicat a La Tosca Nº 732 Octubre Novembre 2012

Poder disposar de barres de gel artificial fabricat a Moià als anys cinquanta i principis dels seixanta, va propiciar l'aparició de neveres a moltes cases del poble i de la comarca, eren models que bàsicament estaven fets de fusta i amb forma d'armari, tenien parets que estaven folrades amb llauna o zenc i que entremig comptaven amb els diversos materials aïllants com ara el suro, serradures, palla o alga marina, que ajudaven al fet que el gel no es fongués tan ràpidament.
Un tros gran de la barra de gel, es posava en una safata al compartiment amb tapa a dalt de la caixa, que en alguns models disposaven a dins d'un dipòsit per omplir-lo d'aigua, que passant pel serpentí de tub, situat sota la safata que es posava el gel, acabava en una aixeta de la qual s'omplia la gerra d'aigua freda.
L'aire fred per efecte tèrmic circulava per sota i al voltant dels compartiments de l'emmagatzematge en la secció més baixa. Alguns models més fins tenien aixetes per drenar l'aigua del gel i una safata de recollida sota el tanc. En models més barats tenien una cassola de degoteig que estava col·locada sota la caixa i calia buidar-la almenys un cop al dia, la capacitat interior de la nevera era molt petita comparada amb les d’avui en dia.

El gel s'havia d'anar a buscar cada dia a la fàbrica que hi havia al carrer del Palau i transportar-lo a casa dins d’una galleda o una bossa feta de malla.
Passava també un noi amb un carretó carregat de gel pels carrers i anava parant i venent trossos de diferents mides i preus, segons el que s-hi demanava. La gent sortia amb una galleda i en comprava un tros per la seva nevera, el repartidor portava una mena de forquilla de ferro amb la que picant fort trencava la barra pel lloc adequat a la comanda de cada client, que era en cèntims (vint cèntims de gel era més o menys 20 centímetres de barra.)

A l'estiu quan s'acostaven festes, tothom es proveïa encara més de gel, es donava la circumstància que molts dies es tenia de fer cua per obtenir-lo, la gent el comprava per a refrescar les begudes dins de cubells, i algunes vegades no es podia adquirir perquè s'acabava abans d'hora.

La fabricació de les barres de gel depenia en certa manera del subministrament elèctric que en aquells moments de restricció que es vivia moltes vegades sols se´n podia disposar a la nit i ho aprofitaven per fer la producció per l´endemà.Va anar pasant el temps i a mida que entravem als anys seixanta al principat es va viure una autèntica transformació cultural i social, els habitatges principalment experimentaren importants canvis, les cuines de carbó varen ser substituïdes per cuines de butà o de gas ciutat. Les bombones també s'usaven per a les estufes de butà, que reemplaçaren progressivament a les de petroli.Nous materials, com els aglomerats de fusta i la fòrmica, revolucionaren la fabricació de mobles.L'aparició de nous electrodomèstics va ser imparable: neveres elèctriques, rentadores, rentavaixelles, ràdios i televisors revolucionaren les condicions de confortabilitat.La nevera elèctrica va matar a la indústria de les barres de gel, i les llars catalanes iniciaren la transició de l'eutarquia cap a la societat de consum.

Joan Carrera i Vilardell. Febrer 2012

Bibliografia

Nevera antigua Pingüino. http://www.segundamano.es/leon/nevera-antigua-pinguino/a28995185/ Refrigerador http://es.wikipedia.org/wiki/Refrigerador

Ziegra Fabrica de Hielo. http://www.ziegra.es/Spanien/

La Industria del Hielo en la ciudad de Barcelona http://www.historiacontemporanea.ehu.es/s0021-con/es/contenidos/boletin_revista/00021_revista_hc39/es_revista/adjuntos/39_07.pdf

REFRIGERACIÓN Y CALEFACCIÓN http://libros.redsauce.net/Refrigeraci%C3%B3n/PDFs/01Refrig.pdf

El hielo en las pesquerías - FAO

http://www.fao.org/DOCREP/003/T0713S/T0713S05.htm

La historia del frío en la alimentación, las neveras y los frigoríficos

http://www.historiacocina.com/historia/articulos/frio.htm
PLANTA DE PRODUCCION DE HIELO.

http://turnkey.taiwantrade.com.tw/showpage.asp subid=078&fdname=MISCELLANEOUS&pagename=Planta+de+produccion+de+hielo

Imatges.